Els docents de llengua tornen a alçar la veu per reclamar la tercera hora lectiva de català i de castellà. Fent memòria, l’any 2008, el Departament d’Educació va aprovar una reducció, passant de tres hores a dues per a cada llengua. Recentment, el debat ha tornat a quedar reobert; des que els docents de llengua castellana s’han unit també a la reivindicació –entre altres qüestions–. “Hem plantejat, fins i tot, una mesura de boicot a les correccions de la selectivitat com a mesura de força”, exposa Gemma Gómez, portaveu de la plataforma Docents.cat, que lidera la reivindicació. “La decisió de retirar aquesta tercera hora ja s’ha vist que no ha funcionat: l’informe PISA o les mateixes universitats alerten que el nivell de llengua de l’alumnat no és gens bo”, afegeix.
Per la seva banda, la professora de català Ester Olivé alerta que “ens amplien el contingut de la matèria, però no la distribució horària”. “Hi ha un greuge: aquesta retallada no s’ha produït en els altres indrets amb dues llengües oficials”, afegeix.
Els mateixos docents recorden que fa poques setmanes es va proposar que les assignatures de Literatura catalana i Literatura castellana deixessin de ser obligatòries i passessin a ser assignatures optatives. Tanmateix, l’executiu va fer-se enrere després que la comunitat educativa mostrés rebuig. El que sí que s’aplicarà és l’eliminació de les preguntes sobre lectures de llengua catalana i castellana a la selectivitat, en la línia de l’aplicació dels nous currículums. “Tot plegat, veiem com la consideració per la llengua i les literatures no està en el millor moment”, lamenta Olivé.
Retrocés del català entre joves
Arribats aquest punt, és inevitable recuperar les preocupants dades sobre l’ús del català que va publicar la setmana passada el Departament de Política Lingüística. Un dels indicadors més destacats és el descens entre els joves d’entre 18 i 25 anys. És en aquesta forquilla on el català recula més.
Segons els últims registres referents a la població més jove, l’ús del català ha caigut fins a 18 punts, situant-se en el 25%. Com a contrapartida, ha augmentat l’ús del castellà: del 39% al 45%. El 2007, en canvi, el català era la llengua principal del 43% dels joves.
I així ho perceben també els professors al teixit d’escoles. “Veiem com moltes vegades al pati de l’escola el català va quedant més arraconat”, assegura la docent de llengua catalana. Una situació que, tal com adverteix, s’està desplaçant també cap al professorat. “Com diu la normativa, el català ha de ser la llengua vehicular i molts cops no ho és a l’hora d’impartir la classe”, conclou.
S’hi refereix també el professor d’humanitats Tom Colomer, que exposa que “en altres comunitats on s’estudia català com a segona llengua es fa més hores de català que aquí; quan Catalunya hauria de ser el feu de la llengua”. “Aquesta tercera hora donaria una mica més de coneixement de llengua, almenys hi hauria més gent que s’atreviria a parlar català”, afegeix.
La part positiva: hi ha demanda per aprendre català
La tendència decreixent de l’ús del català també sacseja Sabadell, ja que la dinàmica és compartida a les grans urbs catalanes. Tanmateix, al municipi la demanda per a aprendre la llengua s’ha disparat. El Centre de Normalització Lingüístic de Sabadell oferta més de 2.000 places, repartides entre diferents nivells. És tant l’oferta, que enguany més 200 van quedar en llista d’espera per a les classes.
https://www.diaridesabadell.com/2024/10/31/223-persones-llista-espera-aprendre-catala-sabadell/Majoritàriament, es tracta de persones que coneixen la llengua catalana, o bé l’entenen lleugerament, però no la saben parlar. Per motius laborals o personals, decideixen apuntar-se a les classes.
